Traductor

dimarts, 27 de març del 2012

GROC

Avui hem fet la festa del color groc! I la manualitat que s'emporten a casa és aquesta:

Material:

- Rotllo de cartró de paper de vàter.
- Pintura groga.
- Pinzell.
- Paper de celofana de color groc.
- Pega.

















Pintem el rotllo de cartró de color groc:





















Un cop l'han pintat, deixem que s'assequi. I amb la pega enganxem un tros de paper de celofana a un dels costats, així:

























Heu vist que fàcil? Ara ja el podem utilitzar... i veure-ho tot de color GROC!


dissabte, 24 de març del 2012

Pintem amb xocolata!

Per acabar aquest segon trimestre, queda fer cosetes relacionades amb la Pasqua.
Hem fet aquesta com a tapa per el sobre de les manualitats d'aquests  tres mesos. Nosaltres, com que són encara petits els nens/es, no ho hem pogut fer "a lo grande", ja que en teoria encara no poden menjar xocolata... Però els més grans poden pintar amb molta més quantitat, i... menjar-ne a la vegada!

Material:
- Dibuix d'un ou de Pasqua en cartolina.
- Xocolata desfeta. (o aigua/llet i cola-cao o nesquik).
- Tisores i pega.

Preparem la xocolata:





















I... a pintar amb les mans!


































Un cop està sec, ho retallem i les mans les enganxem per darrere l'ou. Molt senzill.


Resultat:


Nyam! Quina olor que fa a xocolata!

dilluns, 19 de març del 2012

Escultura de Gaudí

Per rematar el projecte de Gaudí, els més petits del Parvulari van fer aquesta fantàstica escultura de Gaudí. Van ser arquitectes per un dia!

Vam demanar als pares i mares que ens portessin caixes de cartró de totes les mides i les vam anar enganxant... Ara està exposada a l'entrada de l'escola perquè els pares i mares ho puguin veure. Quins artistes!


dimecres, 7 de març del 2012

Traç vertical

Us explico una activitat que hem fet per treballar el traç vertical a través de l'experimentació. Només tinc una foto, així que hauré d'escriure una mica més de lo normal!

Primer de tot els hem donat les teles de textures diferents que tenim a la classe. Han jugat una estona amb elles i després les hem recollit. S'han assegut al terra davant meu mentre jo els explicava el que anava fent. El resultat és aquest:


He agafat un tros de paper d'embalar i unes cartulines rectangulars dels colors que hem treballat i dels que treballarem per fer-ho més visual per ells. 
A la primera cartolina hi he posat un tros de cartró ondulat, a la segona un tros de roba molt suau amb pèl, la tercera és cartró d'un rotllo de paper de vàter i la última un tros de roba molt llis i suau, sense pèl. 
Si us hi fixeu ho he retallat tot en forma rectangular i prim, és a dir, allargat. Perquè l'objectiu d'aquesta activitat és que ho ressegueixin amb el dit, que el passin, de dalt a baix, i experimentin i notin les diferents textures.

Ho hem penjat a la paret, i un per un han passat i ho han fet. Després ells solets hi anaven i ho feien, els ha agradat molt. I allà s'ha quedat, penjat a la seva alçada (a veure quan dura!) per quan vulguin.



dilluns, 5 de març del 2012

Projecte Gaudí

Falta poc per acabar el segon projecte de l'any, el de Gaudí. Estem fent una cosa grossa i molt xula, que un cop la coneguin els pares i mares ja l'afegiré al Blog. Tenim autèntics artistes a la classe! Les activitats que venen a continuació són les dels més petits, cada grup adapta el projecte a l'edat dels seus nens/es!

Els nostres, dels més petits del parvulari, s'ho han passat molt bé!

De moment us deixo amb unes quantes fotos i explicació del que hem anat fent durant aquest trimestre per treballar a l'arquitecte.

Primer de tot vam demanar als pares i mares que ens portessin fotos de les obres de Gaudí i vam fer, entre tots i parlant d'ell, aquest mural:


Vam enganxar fotos als armaris, a l'alçada dels nens i nenes:


Vam enganxar paperets a les lletres de Gaudí, simulant el trencadís típic de l'arquitectura modernista. Nosaltres després les vam vernissar i retallar:


 També vam fer els dracs de Gaudí que ja vaig explicar fa uns dies. Mooooolt xulos!


La paret ha quedat ben maca:


A classe de música, han treballat els "colors de Gaudí", deixant la classe a les fosques i amb unes boles que canviaven de color al ritme d'una cançó que parla de l'arquitecte "un cau de mil secrets".
I a classe d'anglès, un mural molt xulo enganxant paperets blancs a una escala de cargol (aprofitant també que som els Cargolets grans) simulant una de les de la Sagrada Família:


Com a cosa curiosa i graciosa vull afegir algo... Alguns nens/es de la classe diuen sencer "Antoni Gaudí" i la majoria si la Mariona o jo diem "Antoni?" ells responen "Gaudí!". Fa molt riure...

diumenge, 4 de març del 2012

"Si tothom sabés aquest petit secret, el de pensar en els altres i oblidar-se un poquet"

Un dels millors records que tinc de la meva infantesa és en Xesco Boix.
Tot i que ja era mort quan jo vaig néixer, els meus pares tenien gairebé tota la seva música (cançons seves i cançons populars cantades per ell) i ens la van transmetre al meu germà i a mi. I ben agraïda que els estic!

No sé si sóc jo que ja no estic “a la moda” en aquest aspecte (potser m’equivoco), però tinc la sensació que s’ha perdut una mica la música senzilla, les cançons infantils acompanyades d’una guitarra i poca cosa més, on l’important no és cantar bé, sinó l’actitud, la proximitat amb els nens/es i la transmissió de valors a través d’algunes de les lletres de les cançons o simplement amb la manera de cantar-les i d’adreçar-se al públic.
Tot i que, s’ha de dir, que algunes cançons que en aquella època es cantaven molt, i que de fet, ara encara es canten, eren molt masclistes i violentes:

MARRAMEU TORRA CASTANYES                     EL SENYOR RAMÓN

Marrameu torra castanyes                                      El senyor Ramón empaita les criades
a la voreta del foc;                                                  el senyor Ramón empaita tot el món.
 ja li peta una als morros,                                       I les pobres criades quan se'n van al llit
 ja tenim Marrameu mort.                                      tururut, tururut, qui jamega ja ha rebut.

 Pica ben fort,
 pica ben fort,
 que piques fusta,
 pica ben fort.
 
 Marrameu i Marrameua,
 s’embolica amb un llençol!
 feia veure que era un home

i era una fulla de col.

Pica ben fort…

Marrameu ja no s’enfila
per terrats ni per balcons,
que té una gateta a casa
que li cus tots els mitjons.


Com anava dient, en guardo molt bon record. I agraeixo molt als meus pares que em fessin créixer amb aquest tipus de música. Anant als parcs a escoltar homes i dones tocant les seves guitarres i cantant cançons senzilles, asseguts a una cadira o directament al terra. I tots els nens i nenes amb els seus pares, escoltant i mirant bocabadats, i sobretot, participant i fent fora les vergonyes.
Aquella persona que tenies davant i que et cantava les cançons no estava lluny de tu, al contrari, et feia sentir al seu costat, no marcava gairebé les distàncies, estava a la teva alçada i et parlava amb tota la naturalitat del món.
Eren cançons que sense els nens i nenes que feien de públic no tenien tanta gràcia. L’animador amb la seva guitarra era la meitat de l’espectacle. L’altre meitat era el públic, nens i nenes que estaven atents, que responien a les preguntes, a les endevinalles i cantaven amb ell.

Feia temps que volia escriure algo recomanant aquest senyor que a mi em va fer tant feliç. Ell i els que hi havia aleshores, i també els que van agafar la seva feina i la van continuar. Espero realment estar equivocada i que els nens i nenes d'avui en dia també tinguin opcions com jo vaig tenir de viure la música d'aquella manera tant propera.

Us deixo amb dues de les cançons que em van marcar més i que recordo amb molta il·lusió. Segur que alguns les recordareu i d'altres si les descobriu de nou, espero que us agradin. "Eren cinc en un llit" (Xesco Boix – Eren cinc en un llit) crec que és la cançó que més gràcia em feia. Debia ser molt petita jo, però recordo riure moltissim cada cop que l'escoltava. "Si ens deixéssim de romanços" (Xesco Boix – Si ens deixéssim de romanços) és una cançó molt bonica i que reflexava el que en Xesco pensava. Aquell home creia en els nens i nenes, i d'alguna manera amb moltes de les cançons que cantava, criticava el món dels adults. Es posava molt trist quan veia que les coses anaven tant malament. Com ara. Segur que si estigués viu, aquesta seria la cançó estrella, la que cantaria més en els temps complicats en que estem.

SI ENS DEIXÉSSIM DE ROMANÇOS

Si ens deixéssim de romanços
I ens estiméssim com cal
El món podria ser una paradís terrenal
El món podria ser un paradís, tan llis
El món podria ser un paradís.

Si cada petit pogués tenir un bressol
Si els treballadors poguessin prendre el sol
Si tothom tingués habitacles com cal
El món podria ser un paradís, tan llis
El món podria ser un paradís.

Si tothom sabés aquest petit secret
El de pensar en els altres i oblidar-se un poquet,
No caldrien metges ni estupefaents
Tots viuríem més que contents, oh, oh,
Tots viuríem més que contents. 

"Si tothom sabés aquest petit secret, el de pensar en els altres i oblidar-se un poquet". Gran frase que molts s'haurien de llegir i dur-ho a terme.